Pura passió narra, en primera persona, sense filtres i en femení, la història d’amor i obsessió d’una dona per un home. La protagonista se submergeix en el record de la seva passió fent un exercici d’estil per a explicar-nos la història amb la lucidesa més gran, la que ara es pot permetre perquè ha tornat a la vida després d’haver sobreviscut a la seva obsessió.

Les pàgines expliquen la història d’una dona i un home que comparteixen una intensa relació clandestina. Ell, estranger, està casat i és inaccessible. L’avisa amb una trucada sempre que sorgeix l’oportunitat de passar temps plegats. Les trobades que se succeeixen són breus, amb el sexe consumit turmentadament pel pressentiment de l’abandó. Quan ella el veu vestir-se i marxar reprèn, on la va deixar, aquesta espera obsessiva: per ell, per una trucada, per la següent trobada.

“Desitjava no haver de fer res més que esperar-lo”. No hi ha ironia, ni cap intent d’explicar aquesta passió, o de distanciar-se d’ella com es fa amb quelcom insensat. Al seu lloc, hi és l’exposició d’una addicció que comença al cos i que es filtra, ennuvolant la ment.